I al final…

El Paisatge sonor de la Patum s’ha publicat en dos formats diferenciats:

El web que esdevé, a partir d’ara, un arxiu documental i de conservació els ambients sonors de la Patum. Inclou 155 sonoritats distribuïdes en 16 categories. Els arxius presenten diverses opcions per ser compartits: URL, object, descàrrega i, també, la possibilitat d’enviar postals sonores. El so es reprodueix en format mp3, el més indicat per a la web, a una qualitat de 320 kbps

El DVD. Un documental sonor de 48 minuts orientat sobretot a divulgar, transmetre i donar a conèixer els sons de la Patum. Es tracta d’una història de la Patum basada en el so i, per tant, per ser escoltada. Un viatge sensorial que proposa una vivència nova de les festes populars. El format DVD permet treballar amb una qualitat de so de 1411 kbps.

Presentació

Finalment, com era previst, ha arribat la data de presentació del projecte en el marc de les activitats que commemoren la declaració de Patrimoni Oral i Immaterial de la Patum per part de la UNESCO.

Des de tot l’equip del projecte ens plau convidar-vos a la presentació del Paisatge sonor de la Patum que tindrà lloc dissabte 21 de novembre a les 19.00 h a la sala de plens de l’Ajuntament de Berga. Hi intervindran:

- Juli Gendrau, alcalde de Berga
- Joan Soler i Amigó, Premi Nacional de Cultura Popular de l’any 2006
- Mn. Josep Maria Ballarín, escriptor
- Jordi Boixader, coordinador del Paisatge sonor de la Patum
- Jordi Millan, coordinador del Paisatge sonor de la Patum

Esperem la vostra assistència.

Com arribar

La vinyeta del KAP

Vinyeta del ninotaire KAP apareguda al diari Berguedà Actual en l’edició del 19 de juny.

Balanç provisional

Al llarg de tots aquests dies, set persones hem treballat en l’enregistrament de sons: Jordi Boixader, Josep Cerdà, Marc Espona, Vicent Matamoros, Jordi Millan, Martí Ruiz  i Toni Vila. Així mateix, la Janina Vilana ha treballat per a realtizar un banc de fotografies que acompanyaran els sons.

El projecte supera les 200 hores d’enregistrament. Uns enregistraments fets amb 19 micròfons de diverses tipologies: hiperdireccionals per captar sons molt llunyans com els Plens des de Queralt o fenòmens concrets, per exemple, l’arrossegament de les potes dels gegants. Sets stereo, un portat amb una perxa i l’altre situat al segon pis de l’Ajuntament per agafar els ambients. Els micròfons inalàmbrics de dimensions mínimes s’han utilitzat pels enregistraments interiors de les comparses. I els micròfons de contacte els hem col.locats a llocs tan diversos com un arbre del passeig, una bóta de barreja o  el terra de la plaça. Tampoc no han faltat micròfons incorporats a petites gravadores portàtils endinsant-nos a la saltar amb relativa naturalitat.

De la bateria inicial de sons que superava els 150 podem dir que els tenim pràcticament tots.

Al final una de les majors satisfaccions ha estat la bona rebuda del projecte per part de tots els patumaires. Temíem l’entrada de l’instrumental a plaça, però tothom ha facilitat una iniciativa que cerca documentar la dimensió sonora d’aquesta festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, contribuint així a la seva salvaguarda i divulgació.

Diumenge

Últim dia. Encara ens faltaven alguns sons importants per documentar. Sobretot, l’interior de la Guita, els gegants, la Gaita Gallega ballada pels Nans Vells i la careta de Ple. El Toni Vila corria d’una banda a l’altra de la plaça per completar la bateria d’enregistraments.

Mentrestant, buscàvem passades de la Guita per la barana que fossin ben contundents. I així va ser. El Martí Ruiz va arribar cap a la 1 de la nit havent resolt un so que ens havia portat de corcoll des de l’Ascensió: el de les rajoles del carrer Major amb les seves figures de Patum. Teníem el cloc-cloc de les llambordes. Però havíem aconseguit les veus de nens jugant-hi: “He trobat l’Àliga. Val deu punts! Jo tinc el Tabal. I et guanyo!”

La Janina Vilana ens va dir que havia tirat la foto 9.000 de la Patum 2009.

Després ens vam dispersar, cap als músics i cap a l’Ajuntament. Volíem sentir els músics baixant de l’escenari. I, sobretot, havíem de deixar constància de l’entrada dels Gegants a l’Ajuntament i de la fi d’aquesta Patum que, ara, continuarà.

Dissabte

Passada al matí. I Ofici. L’Anna Vila tocava l’Orgue. Ens va fer entrar a dins. I d’allí sortiran alguns dels sons més espectaculars de Patum: els que produeix l’orgue amb metall i fusta durant la interpretació de la Missa Patumaire de Sergi Cuenca i l’Himne de Berga.

Després ens dirigíem al convent de les Sagramentàries amb el retorn de la Custòdia, decorada amb plata per totes les figures de la Patum.

El tradicional bermut al vam fer a base de Mau-Mau, l’altra beguda típica de la festa. Amb els micròfons de contacte col.locats al porró escoltàvem com el líquid baixava i el gas pujava. Una curiositat audible.

Al migida dinar amb els vestidors de Plens. I al vespre la Passada per acabar de marcar els punts de la ciutat. El claustre de Sant Francesc ens va oferir tota la reverberació que provoca el so amb la combinació del ball de Gegants i el Castell de Focs. I, més important, vam captar el so dels vitralls decorats amb figures de la Patum. També vam tornar al convent de les Sagramentàries per enregistrar els sons interiors.

A la pujada al carrer major els músics van interpretar 29 vegades l’Ella s’ho pensa, però més poca gent entonava la cançó. A la plaça, Tirabols.

Divendres

Patum Infantil. Un dels dies més bonics, però també de més nervis perquè no podíem deixar escapar cap so. No hi hauria un segon dia.

Buscàvem veus i el so de figures més petites. El nou Tabal va ser gravat de manera directa i també a través de les fustes des d’on toca. Vam seguir les comparses amb perxes llargues i fent escoltes a l’interior de Guites, Nans i Gegants. I vam captar els ambients d’una plaça plena de menuts.

Dijous

Dijous. Corpus Christi. Després del primer dia, no vam poder esperar a ser despertats pels coets:  a les deu del matí érem a l’engegada de coets que vam enregistrar des de la plaça però també  des d’un pis alt de Berga. A les onze, puntualment, seguíem l’entrada a Ofici per documentar el que queda del recorregut més originari de la Patum. A Sant Pere hi vam ser fins al salt de l’Àliga, perquè volíem saber com s’escoltava des de dins.

A les 12, la Guita era a la plaça amb un micròfon inalàmbric col.locat al cap. Un altre el vam posar a l’Àliga, per poder escoltar què sentia el portador. Vam anar a una coneguda pastisseria seguint els sorolls dels dolços patumaires. L’objectiu, com el dia de l’Ascensió, era deixar constància de l’entrada de la Patum a les cases. La festa, més enllà de l’espai públic.

A la nit, gentada a la plaça. Captàvem els sons des del segon pis de l’Ajuntament amb diverses tipologies de micròfon. Uns servien per l’ambient, altres per fenòmens concrets. I anàvem col.locant micròfons inalàmbrics a l’interior de les compares.

Neguitosos, al primer salt de Plens ens dirigíem al Santuari de Queralt. Amb un micròfon hipercardioide vam fer una de les gravacions més esperades. El salt des de Queralt comença amb les remors de la muntanya que són completament ofegades amb l’esclat dels petards.

Encara vam viure un altre moment del tot emocionant. Va ser quan el Vicent Matamoros va col.locar un micròfon de contacte en un dels plataners de la plaça Viladomat per escoltar la sardana Corpus de Berga.

Dimecres

Dimecres va començar amb la recollida de vidalba i els crits de la canalla a la sortida de les escoles.

La Passada va seguir el tradicional recorregut. Primer els fuets esclataven als carrers estrets del casc antic. Un espai que vam estirar per captar el so des de diversos entorns simbòlics com el safareig de la Gratella. També vam transitar una estona per la Berga silenciosa, lluny del Tabal, les Maces, les Guites i els Gegants.

Amb l’arribada al camí del Roser l’espai sonor es va obrir. I el batec patumaire va anar guanyant volum.

A la pujada del carrer Major vam enregistrar l’Ella s’ho pensa: cantada, saltada, improvisada, festiva…

Patum de la Llar Santa Maria de Queralt

D’ençà del 1977, la Llar Santa Maria de Queralt celebra la seva Patum. Nosaltres hi vam anar per enregistrar la darrera que es feia al carrer Balmes, a l’antiga escola. A partir de l’any que ve els ambients sonors de la festa canviaran.

Vam seguir el salt complet als patis i als vestidors. Els sons mostren la il.lusió i l’estimació per la festa. I ens va sorprendre la percussió. Una celebració plena de matisos que vol obrir el paisatge a la riquesa patumaire.